Amb 400 relats arribats arreu del món, el certamen literari Papallones Liles es consolida com un cels certàmens de narrativa feminista més reconegut a nivell mundial.
Moltes gràcies per la vostra participació, la vostra ploma és una arma molt poderosa.
L’entrega de premis ha estat una vetllada literària acompanyada pel duet musical A1VEU.
El jurat ha estat format per l'escriptora i periodista Maria Dolors Garicia Pastor, l'activista feminista i guanyadora del V Certamen literari Papallones Liles, Núria Márquez Lozano, i la Vivian Segurana Cuesta, escriptora i vicepresidenta de l'associació Papallones Liles.
Ha actuat com a secretaria la Pilar Català Navarro.
Com cada any pel 8M, a la Rambla de les Moreres de Creixell hem pintat un mural reivindicatiu que és un homenatge a totes aquelles dones que, al llarg de la història, han lluitat per la seva llibertat i els seus drets.
Sota el lema “Som les netes de les bruixes que no vau poder cremar” la pintada ha estat a càrrec de l’artista Betty Ghoul i la de totes les dones que s’han afegit a pintar.
Amb l’objectiu de recordar i celebrar la memòria històrica, el mural es converteix en un crit de resistència i de transformació. Missatges com “Som el crit de les que no veu callar”, “No ens veu cremar, ens veu fer més fortes” o “De les cendres vam aprendre a volar” ens recorden que, malgrat la repressió i el silenci, la lluita feminista segueix viva i més poderosa que mai.
“Som arrel, som flama, som futur” és el missatge que es vol transmetre amb aquest mural, una crida que reflecteix l’arrel profunda de la resistència feminista, que es manté viva en el present i mira cap al futur amb l’esperança d’una societat més justa, igualitària i lliure de violència masclista.
Aquesta proposta no només és una acció artística, sinó un espai de trobada, d’expressió i de sororitat.
És un dia de memòria, de resistència i de compromís amb la
lluita feminista. Davant els intents de fer retrocedir els drets que tant han
costat d’aconseguir, reafirmem que no farem ni un pas enrere.
Les dones continuem dempeus, organitzades i diverses,
teixint xarxes de suport i transformació.
Seguirem defensant els nostres drets i avançant,
col·lectivament, cap a una societat més justa, lliure d’opressions i amb
igualtat real.
Per totes les que van obrir camí, per les que som avui i per
les que vindran.
Prenem com a referent l’afirmació d’Angela Davis quan deia: «Ja no accepto les coses que no
puc canviar. Estic canviant les coses que no puc acceptar». Una idea que ens ressona amb
una vigència tan inquietant com necessària. Davant les injustícies, no ens resignem: ens
organitzem per transformar-les.
Els fronts oberts són molts, però n’hi ha un de proper i quotidià que es construeix des de cada
barri i cada municipi. És aquí on creiem que radica el canvi i on la política local té un paper clau.
Aquest 8M volem interpel·lar directament les institucions municipals: no poden mirar cap a una
altra banda ni refugiar-se en gestos simbòlics buits de contingut. La igualtat real exigeix
compromisos concrets, recursos i voluntat política.
El creixement de l’extrema dreta representa una amenaça directa als drets de les dones i de
totes les persones dissidents del sistema patriarcal. Ens indignen les notícies que arriben dels
Estats Units, però sovint no fem res per combatre el que tenim a casa: una amenaça present a
cada barri i a cada vila que nega la violència masclista, qüestiona les polítiques d’igualtat, retalla
pressupostos i buida de contingut serveis i regidories. Però també és una amenaça quan altres
forces polítiques assumeixen aquests marcs discursius, els normalitzen o hi pacten per
preservar quotes de poder. En matèria de drets, no hi ha neutralitat possible: els drets no poden
ser moneda de canvi ni objecte de negociació política.
Ens situem en un territori sotmès a un model econòmic basat en el turisme de temporada, que
prioritza el benefici d’uns pocs i dona l’esquena a les persones que el sostenen durant tot l’any.
Un model que genera ocupació precària, temporal i mal remunerada, amb un impacte
especialment dur sobre les dones i, encara més, sobre les dones migrades, mentre el cost de
la vida i de l’habitatge no para de créixer. També es dona l’esquena a la pagesia i al món rural,
on moltes dones assumeixen dobles i triples jornades. Sense drets per a les dones al camp, no
hi ha futur rural ni sobirania alimentària. És un model que ens explota, ens empobreix i ens
invisibilitza, fruit de decisions polítiques que prioritzen el benefici immediat d’uns pocs i
condemnen moltes dones a la dependència econòmica i a la vulnerabilitat.
Per tot això, aquest 8 de Març cal preguntar-nos si les institucions locals estan disposades a
apostar per un model econòmic que posi la vida al centre, a defensar millores laborals reals, a
garantir serveis d’atenció i polítiques d’igualtat amb recursos suficients, i a no pactar ni
blanquejar forces que neguen drets humans fonamentals.
Les institucions locals no són espais neutrals. Cada pressupost, cada silenci i cada renúncia
constitueixen una presa de posició i quan no es defensa activament la igualtat, s’està avalant
la desigualtat.
Aquest 8 de Març, sortir al carrer és també defensar condicions de vida dignes. És dir prou a
un territori que només sembla existir tres o quatre mesos l’any, és exigir drets laborals, serveis
públics forts i polítiques feministes valentes. Davant l’extrema dreta i els seus discursos d’odi,
més feminisme i posicionaments clars. Davant la precarietat, més drets. Davant el silenci
institucional, organització col·lectiva i lluita.
Els drets no són irreversibles i si es perden, serà perquè algú va decidir no defensar-los.
Una adolescent embarassada que ha desaparegut, una marxant d’antiguitats estafada, la Barcelona sense frens dels anys vuitanta i una detectiva mallorquina única, que, per celebrar exits i relliscades, es compra un pintallavis per a la seva col·lecció.
Amb el resso de Sherlock Holmes al títol, la primera novel·la protagonitzada per Lonia Guiu, la investigadora pionera creada per Maria-Antonia Oliver, tenyeix del lila reivindicatiu una novel·la negra que es, en primer lloc, literatura de primera qualitat.
A més d'explorar la trama i el personatge de Lònia Guiu, hem tractat temes com la violència masclista, la sororitat i la construcció de la identitat femenina. La discussió entre les persones assistents ha estat enriquidora, destacant la necessitat de continuar canviant mentalitats, tal i com recull la cita: “Havíem canviat les lleis, però encara ens quedava canviar les ments.”
Tot plegat, una experiència memorable que reforça el nostre compromís amb la causa feminista i la literatura com a instrument de canvi.
“Gràcies per dedicar-hi temps a organitzar aquest certamen literari” / “Moltes gràcies per contribuir al reconeixement i visibilitat de les dones a través de la literatura” / “Gràcies i enhorabona per la vostra iniciativa en la lluita de les dones” / “Gràcies per la immensa feina que porteu a terme”.
Aquest són només alguns dels missatges que ens han fet arribar participants del Certamen literari de narrativa curta Papallones Liles 2025.
Paraules que donen valor a la feina que fem des de l’associació.
Gràcies, moltes gràcies per enfortint-nos amb els vostres missatges, i gràcies per enviar-nos els vostres relats. No ha estat una feina fàcil pel jurat. Hem rebut 273 relats d’arreu del món i només tres es podien endur un premi, tanmateix hi ha hagut altres que bé es mereixerien un guardó. Ha estat una tasca difícil fins arribar al veredicte final.
Gràcies a totes les persones que heu participat, cada any sou més. Els vostres relats són una arma molt poderosa per a defensar, promoure i reivindicar el paper de la dona a la societat i els seus drets fonamentals.
Enguany, el
Premi d'art mural Artivisme ha estat declarat desert, així que vam decidir
pintar el nostre logo. Una bona manera de celebrar els 8 anys del 8M de les
Papallones.
També hem restaurat els murals que
havien estat agredits amb simbologia feixistes.
Gràcies Betty Ghoul @betty_ghoul i a
totes les que avui us heu pintat de lila els cabells, la roba i el somriure 💜
Poc es podien imaginar els antics propietaris dels objectes que trobem en aquesta exposició que els seus marcs, teles de tul, fils o botons acabarien transformats en vulves!
La trajectòria artística de la Jaci Molins s’ha basat sempre en la recol·lecta, col·lecció i muntatge d’andròmines antigues i de rebuig, una pràctica que la situa en la línia artística del collage, l’assemblatge o l’art trobat. A través de la combinació, composició i la repetició, els objectes quotidians troben una segona vida en el món poètic de l’artista.
Si en la majoria de les seves peces anteriors la Jaci fugia de la representació i apel·lava al nostre esperit lúdic per imaginar les relacions entre objectes, en aquest nou projecte vol que identifiquem clarament el referent: la vulva, aquest òrgan sexual femení sovint infra-representat en els imaginaris populars.
Com es suggereix la semblança entre la vulva i els objectes descontextualitzats? Amb la presència repetitiva del botó, la punta de l’iceberg de l’únic òrgan del cos dedicat exclusivament al plaer, el clítoris. La reutilització de materials ens permet traçar l’analogia amb la multi-utilització de la vulva, que ens ofereix la possibilitat de plaer una vegada i una altra.
Les composicions de vulves funciones bé soles, però funcionen millor en les sèries. Disposades en conjunts, les peces ens parlen de la diversitat i de la sororitat. Les dones, quan s’ajunten, conversen, col·laboren, s’ensenyen i s’ajuden igual que els punts vermells dialoguen entre sí.
L’exposició vol ser una afirmació festiva de la sexualitat femenina, d’uns cossos que reivindiquen el seu propi coneixement i plaer, del qual la Jaci n’és una activista.
Òria Romaní Molins,
llicenciada en història de l’art, fotògrafa i professora
Avui, com un dels actes del 8M, hem assistit al taller de
"Prevenció de la violència digital" per tal de preservar la dignitat
i els drets de les dones, amb l’objectiu de fomentar l’ús adequat de les
tecnologies de la informació i la comunicació, i conscienciar sobre identitat
digital segura en clau de gènere.
Ha estat un taller molt animat on també han assistit@xiquetstorredembarra, organitzat per la regidoria d'igualtat de Torredembarra i a
càrrec del Consell Comarcal del Tarragonès.
Rebre un premi literari fa molta
il·lusió, fer-ne entrega també; les membres del jurat som en part responsables de
l’alegria de les persones premiades. Una alegria que al llarg de la vetllada literària
d’ahir es va anar contagiant entre el públic.
L’acte va estar amenitzat per la violoncel·lista
i poetessa Glòria Coll Domigo, qui ens va interpretar les peces musicals Fragment
d’una sonata per violoncel i baix continu, de Michel Corrette (música
barroca), Bad Girls, de M.I.A i altres de creació pròpia. En una de les
peces l’artista ens va recitar el poema El vostre desig del llibre A
través (LaBreu Edicions, 2022) de qui n'és l'autora.
L’acte va estar presentat per la
companya Pilar Català. Van intervenir l’alcaldessa de Creixell Montserrat Muñoz Madueño, la regidora d’Igualtat Chelo Picón, el regidor de
cultura Jordi Llopart i la Raquel Sans i Guerra, diputada al
Parlament de Catalunya per Tarragona, vicesecretària general de feminisme i
LGTBI, així com llicenciada en periodisme, a qui li estem molt agraïdes per la
seva presència i pel seu discurs; les seves paraules ens encoratgen encara més
a seguir treballant per la causa feminista.
També hi eren presents altres regidors i regidores de la Corporació Municipal, així com la directora dels Serveis Territorials del departament d’Igualtat i
Feminismes de la Generalitat de Tarragona Eva Ferran, i un públic agraït i proper amb qui vam gaudir d’aquesta vetllada literària
on, un cop més, es va posar de manifest que cultura i feminisme han d’anar de
la mà.
Sense dubte, però, les protagonistes
de la vetllada van ser les guanyadores del certamen literari 2024: Àlvar Llobet Sotelo, Marta Llobet Sala i Núria Márquez Lozano.
Enguany el premi en la categoria juvenil
va quedar desert perquè cap dels relats presentats s’adequaven a les bases. En la
categoria adulta, tot i que a les bases només constaven dos premis, les membres
del jurat van decidir que tots tres relats eren mereixedors d’un premi.
Els noms del guanyador i les guanyadores
els van donar a conèixer les membres del jurat Vivian Segurana Cuesta,
escriptora, comunicadora i dinamitzadora cultural. Vicepresidenta de l’Associació
Papallones Liles i membre del jurat del Certamen Literari Papallones Liles des
de l’any 2020. La Maria Dolores García Pastor, escriptora i periodista, ha
exercit de crítica literària a diferents mitjans de comunicació tot i que,
actualment, es dedica a temps complet a la literatura i acaba de publicar la
seva sisena novel·la, Las voces del barranco. Guanyadora de la segona edició
del Certamen Literari Papallones Liles és jurat del mateix des de la seva
tercera edició. Maribel Pérez Fontanillas, filòloga i responsable de la Biblioteca Municipal de
Creixell, enguany s’ha estrenat com a membre del jurat del Certamen Literari
Papallones Liles, tot i que ja havia participat amb aquest càrrec en altres
certàmens.
L’entrega de premis va estar
acompanyada d’una lectura, a càrrec de les membres del jurat, d’alguns dels fragments
dels relats premiats.
Tanmateix, la vetllada també va tenir
com a protagonista la presentació del llibre Papallones Liles, recull del tots
els relats guanyadors anys 2020 a 2024 i del que ben aviat un en parlarem en un
altre post, perquè en el post d’avui el protagonistes són els relats guanyadors
d’aquest any que podeu llegir clicant damunt del títol.
Des de l’any 2017, l’any en que ens vam constituir les Papallones
Liles, una de els accions que protagonitzem és la confecció del mural #8M.
Amb la col·laboració d’una pintora diferent cada any, utilitzem l’art pictòric
per donar visibilitat a la lluita i als drets de les dones. Això és el que
anomenen “Artivisme”: la combinació dels mots “art” i “activisme”. Un art
reivindicatiu i de resistència orientat cap a la transformació social.
Als primers anys es va situar a les parets de l’ambulatori
de la vila, però una reforma va colgar de blanc els murals ja fets, que es van
perdre per sempre. Hi havia, però, el registre fotogràfic i aquest és el motiu
d’una exposició inaugurada aquest dissabte per la tarda a la Casa de CulturaCal Cabaler i que podreu veure durant tot el mes de març.
Vam comptar amb la presència d’algunes de les artistes autores
dels diferents murals a qui els hi vam fer entrega d’una làmina amb la
fotografia de la seva obra.
Com diu Jaume García en el seu article, la valentia té nom
de dona com el tenia Rosa Parks. La lluita feminista contra la discriminació
encara existent és una batalla diària, on l’expressió artística hi té un espai
central, i més si és visible des del carrer. L’art forma part, doncs, del
paisatge creixellenc, visible cada dia, de la mateixa manera que la lluita
feminista necessita exercir-se cada dia.
Des d’avui tenim un nou mural 8M a la Rambla de les Moreres
de Creixell, enguany l’artista ha estat la guanyadora del 1r concurs d’art mural
Artivisme, la Judit Sanmartí Dea, amb l’obra titulada Empenta reivindicativa. L’obra
representa una dona valenta, agosarada, en actitud decidida, ubicada a
Afganistan, amb una motxilla per anar a estudiar en un país on no deixen
estudiar les dones.
La força i l’empenta queden reflectides en aquesta mirada
directa d’una noia posicionada cap endavant i carregada amb una motxilla que
representa el pes de les dones al llarg de la història.
Les membres del jurat han estat la Betty Ghoul, autora del
1r mural 8M l’any 2017, creadora artística i dissenyadora gràfica, la pintora Joana
Bonan autora del mural 2018 i la Paloma
Dumall, representant de l’Associació Papallones Liles.
.jpeg)
.jpeg)
