VULVES

Poc es podien imaginar els antics propietaris dels objectes que trobem en aquesta exposició que els seus marcs, teles de tul, fils o botons acabarien transformats en vulves!  

La trajectòria artística de la Jaci Molins s’ha basat sempre en la recol·lecta, col·lecció i muntatge d’andròmines antigues i de rebuig, una pràctica que la situa en la línia artística del collage, l’assemblatge o l’art trobat. A través de la combinació, composició i la repetició, els objectes quotidians troben una segona vida en el món poètic de l’artista.  

Si en la majoria de les seves peces anteriors la Jaci fugia de la representació i apel·lava al nostre esperit lúdic per imaginar les relacions entre objectes, en aquest nou projecte vol que identifiquem clarament el referent: la vulva, aquest òrgan sexual femení sovint  infra-representat en els imaginaris populars. 

Com es suggereix la semblança entre la vulva i els objectes descontextualitzats? Amb la presència repetitiva del botó, la punta de l’iceberg de l’únic òrgan del cos dedicat exclusivament al plaer, el clítoris. La reutilització de materials ens permet traçar l’analogia amb la multi-utilització de la vulva, que ens ofereix la possibilitat de plaer una vegada i una altra.

Les composicions de vulves funciones bé soles, però funcionen millor en les sèries. Disposades en conjunts, les peces ens parlen de la diversitat i de la sororitat. Les dones, quan s’ajunten, conversen, col·laboren, s’ensenyen i s’ajuden igual que els punts vermells dialoguen entre sí.

L’exposició vol ser una afirmació festiva de la sexualitat femenina, d’uns cossos que reivindiquen el seu propi coneixement i plaer, del qual la Jaci n’és una activista.

Òria Romaní Molins, 

llicenciada en història de l’art, fotògrafa i professora