De bruixes
n’hi ha hagut sempre, l’imaginari popular n’és ple de dones velles, lletges,
encorbades i vestides amb parracs capaces de causar el mal d’ull o fins i tot
la mort amb els seus poders sobrenaturals.
Sovint il·lustrades als contes infantils
amb un prominent nas llarg i punxegut i una berruga a la punta, acostumaven a
ser vistes amb una escombra, acompanyades d’un gat negre i una mirada malèfica
amagada sota un barret també llarg i punxegut.
Aquesta és una imatge icònica
que ens ha acompanyat al llarg de segles, tanmateix si fem un repàs a les
diferents investigacions històriques descobrim que la realitat de les dones
acusades de bruixes s’assembla poc o gens als personatges de les pel·lícules i
el folklore cultural. Diverses investigacions afirmen que les bruixes eren
dones que exercien de guaridores a les seves comunitats gràcies als seus
coneixements, transmesos de mares a filles, sobre l’ús medicinal de les plantes
i herbes. De fet, alguns estudis les consideren les primeres metgesses i
anatomistes de la història d’occident, a més de les primeres farmacòlogues. Per
aquest motiu eren conegudes entre el veïnat com a dones sàvies.
Ser dona i
sàvia en una societat misògina, però, comporta un risc i si, a més, eren
pobres, solteres, solitàries o la seva manera de viure no s’ajustava als cànons
socials de l’època, es convertien en el boc expiatori de tots els mals.
A Catalunya,
entre els segles XV i XVIII milers de dones van ser acusades i jutjades per
bruixeria. Van morir penjades o cremades després de judicis manipulats i
sàdiques tortures.
En una societat impregnada per la
misogínia, moltes van ser acusades injustament de provocar mort i destrucció, i
se les va tractar com a membres d'una organització criminal liderada pel mateix
diable.
La base per acusar-les era la mentida
i la manera de forçar-les a confessar aquests crims inversemblants eren les
tortures més terribles.
Contra aquestes dones, el poder es va saltar les
pròpies lleis i les va jutjar sense cap garantia processal. Aquelles dones van
ser el boc expiatori d'una societat convençuda de l’origen malèfic de les seves
desgràcies i disposada a buscar-ne les culpables i assenyalar-les.
Dones immigrades, dones pobres, dones
guaridores, dones conflictives, dones vídues... Totes elles estigmatitzades i
assenyalades pels seus propis veïns i veïnes com a “bruixes i metzineres”.
Catalunya va ser un dels llocs
d’Europa on més dones van ser acusades de bruixeria.
La cacera de bruixes és un clar
exemple dels atacs i la discriminació als quals les dones han estat sotmeses al
llarg de la història.
L’obra teatral BRUIXES (estrenada el 2022) i BRUXES -EL JUDICI- (propera estrena Juliol 2024 a Creixell) és un
homenatge a totes aquelles dones que, al llarg de la història, han estat
falsament acusades de bruixes pel fet de ser sàvies, lliures i valentes. I a
totes aquelles persones que encara avui pateixen discriminacions i
persecucions.
història, a promoure’n la reparació i
dignificar-les
per mitjà d’actes de desgreuge, utilitzant les arts escèniques com a mitjà per
arribar a tot el públic.
No eren bruixes, eren dones!
Si voleu saber més de nosaltres, cliqueu damunt dels següents títols:
EL VIATGE DE LES BRUIXALLONES
.jpg)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada