Vaig ser un misteri anatòmic, una pregunta que es va quedar sense resposta, un caminant per la corda fluixa entre el nen maldestre i la nena que demana disculpes. I al complir 12 anys, la fase noi va deixar de semblar encantadora. Vaig trobar tietes nostàlgiques que volien veure els meus genolls a l’ombra de les faldilles i em recordaven que la meva actitud mai em portaria un marit a casa, que jo existeixo per al matrimoni heterosexual i la procreació. I em vaig tragar els seus insults i els seus afronts. Naturalment, no vaig sortir de l’armari.
-Lee Mokobe-
https://elpais.com/elpais/2016/07/28/planeta_futuro/1469700218_242296.html
Indiferentment de la identitat,
l’expressió de gènere o l’orientació sexual tots i totes som persones. Cada 31 de març i 28
de juny organitzem una jornada per a reivindicar la normalitat de la diferència
i donem visibilitat a una comunitat que ha estat invisibilitzada i violentada.
Cada 31 de març i cada 28 de juny Creixell s'omple de colors.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada