ESTUDI EN LILA

Una adolescent embarassada que ha desaparegut, una marxant d’antiguitats
estafada, la Barcelona sense frens dels anys vuitanta i una detectiva mallorquina única, que, per celebrar exits i relliscades, es compra un pintallavis per a la seva col·lecció.

Amb el resso de Sherlock Holmes al títol, la primera novel·la protagonitzada per Lonia Guiu, la investigadora pionera creada per Maria-Antonia Oliver, tenyeix del lila reivindicatiu una novel·la negra que es, en primer lloc, literatura de primera qualitat.

Al Club de lectura conjunt "Creixell Crims i Mirada Violeta", hem gaudit d'una tarda molt especial dedicada a “Estudi en lila” de Maria-Antònia Oliver, a la Biblioteca Municipal de Creixell.

A més d'explorar la trama i el personatge de Lònia Guiu, hem tractat temes com la violència masclista, la sororitat i la construcció de la identitat femenina. La discussió entre les persones assistents ha estat enriquidora, destacant la necessitat de continuar canviant mentalitats, tal i com recull la cita: “Havíem canviat les lleis, però encara ens quedava canviar les ments.” 

Tot plegat, una experiència memorable que reforça el nostre compromís amb la causa feminista i la literatura com a instrument de canvi. 

VI CERTAMEN LITERARI DE NARRATIVA CURTA PAPALLONES LILES

“Gràcies per dedicar-hi temps a organitzar aquest certamen literari” / “Moltes gràcies per contribuir al reconeixement i visibilitat de les dones a través de la literatura” / “Gràcies i enhorabona per la vostra iniciativa en la lluita de les dones” / “Gràcies per la immensa feina que porteu a terme”.

Aquest són només alguns dels missatges que ens han fet arribar participants del Certamen literari de narrativa curta Papallones Liles 2025.

Paraules que donen valor a la feina que fem des de l’associació. 

Gràcies, moltes gràcies per enfortint-nos amb els vostres missatges, i gràcies per enviar-nos els vostres relats. No ha estat una feina fàcil pel jurat. Hem rebut 273 relats d’arreu del món i només tres es podien endur un premi, tanmateix hi ha hagut altres que bé es mereixerien un guardó. Ha estat una tasca difícil fins arribar al veredicte final.

Enhorabona a les persones guanyadores:

1r Premi: “La galleda de coure”, de Cristina Olivé Piera

2n Premi: “El sueño de Zahra”, de Francisco José Rojas Sarria

3r. Premi: “La Toribia”, de Teresa Aragonés Gisbert

El jurat ha estat format per l’escriptora Maria Dolores Garcia Pastor, la directora de la Biblioteca Municipal de Creixell, la Maribel Pérez Fontanillas, l’escriptora, dinamitzadora cultural, vicepresidenta de l’associació Papallones Liles i directora de les Bruixes del Baix Gaià, Vivian Segurana Cuesta i la Pilar Català Navarro que ha actuat com a secretària. 

Gràcies a totes les persones que heu participat, cada any sou més. Els vostres relats són una arma molt poderosa per a defensar, promoure i reivindicar el paper de la dona a la societat i els seus drets fonamentals.

ARTIVISME 2025

Enguany, el Premi d'art mural Artivisme ha estat declarat desert, així que vam decidir pintar el nostre logo. Una bona manera de celebrar els 8 anys del 8M de les
Papallones.

 

També hem restaurat els murals que havien estat agredits amb simbologia feixistes.

 

 

Gràcies Betty Ghoul @betty_ghoul i a totes les que avui us heu pintat de lila els cabells, la roba i el somriure 💜

 

 

Contra el feixisme més feminisme!

VULVES

Poc es podien imaginar els antics propietaris dels objectes que trobem en aquesta exposició que els seus marcs, teles de tul, fils o botons acabarien transformats en vulves!  

La trajectòria artística de la Jaci Molins s’ha basat sempre en la recol·lecta, col·lecció i muntatge d’andròmines antigues i de rebuig, una pràctica que la situa en la línia artística del collage, l’assemblatge o l’art trobat. A través de la combinació, composició i la repetició, els objectes quotidians troben una segona vida en el món poètic de l’artista.  

Si en la majoria de les seves peces anteriors la Jaci fugia de la representació i apel·lava al nostre esperit lúdic per imaginar les relacions entre objectes, en aquest nou projecte vol que identifiquem clarament el referent: la vulva, aquest òrgan sexual femení sovint  infra-representat en els imaginaris populars. 

Com es suggereix la semblança entre la vulva i els objectes descontextualitzats? Amb la presència repetitiva del botó, la punta de l’iceberg de l’únic òrgan del cos dedicat exclusivament al plaer, el clítoris. La reutilització de materials ens permet traçar l’analogia amb la multi-utilització de la vulva, que ens ofereix la possibilitat de plaer una vegada i una altra.

Les composicions de vulves funciones bé soles, però funcionen millor en les sèries. Disposades en conjunts, les peces ens parlen de la diversitat i de la sororitat. Les dones, quan s’ajunten, conversen, col·laboren, s’ensenyen i s’ajuden igual que els punts vermells dialoguen entre sí.

L’exposició vol ser una afirmació festiva de la sexualitat femenina, d’uns cossos que reivindiquen el seu propi coneixement i plaer, del qual la Jaci n’és una activista.

Òria Romaní Molins, 

llicenciada en història de l’art, fotògrafa i professora

VIQUIBRUIXES

Sabíeu que només el 21,34 % de biografies de la Viquipèdia en català són de
dones? https://ca.wikipedia.org/wiki/Viquiprojecte:Viquidones

 

Coneixeu el Viquiprojecte “No eren bruixes, eren dones”? https://ca.wikipedia.org/wiki/Viquiprojecte:No_eren_bruixes,_eren_dones

 

Amb la intenció de recuperar la memòria de les dones acusades de bruixeria, neix ViquiBruixes, grup de treball vinculat a la Viquipèdia, creat amb l’objectiu de donar visibilitat a les dones que, durant segles, van ser injustament acusades de bruixeria, reivindicar la seva memòria i denunciar les injustícies que van patir.

 

Aquest projecte convida a crear i millorar articles sobre les biografies de dones acusades de bruixeria, així com a documentar esdeveniments rellevants relacionats amb la cacera de bruixes a Catalunya. Noms com Magdalena Duch o Blanca Bardiera són exemples de figures històriques que ja estan  incorporades a l’enciclopèdia lliure, però ens falten dones com Francina Marina entre d’altres.

 

El Viquiprojecte “No eren bruixes, eren dones” s’alinea amb la lluita pels drets humans i la reivindicació de la memòria històrica de les dones, contribuint a la reparació d’una injustícia que va marcar la vida de moltes. Amb aquesta iniciativa, es vol no només recuperar la seva història, sinó també generar consciència sobre el paper de la persecució de bruixes en la construcció d’estereotips de gènere. 

 

Durant un cap de setmana de l'11 i 12 d'octubre, es durà a terme una formació on aprendrem, de la mà de l’Ester Bonet https://ca.wikipedia.org/wiki/Ester_Bonet_Sol%C3%A9

a fer servir les eines per introduir les biografies d’aquestes dones a la Viquipèdia.

 

Aquesta formació es farà a https://masgaia.com/ 

Les dones que vingueu de lluny, tindreu facilitat d’allotjament.

 

Prèviament, el proper 17 de març a les 19h es farà una reunió virtual informativa per explicar-vos amb més detall en què consisteix el projecte.

A partir d’aquí i fins el cap de setmana de formació, les persones o entitats interessades anireu reben informació sobre el cap de setmana de formació i documentació que us ajudarà a documentar-vos, perquè cap Bruixa quedi en l’oblit.

 

Esteu convidades a sumar-vos a aquesta iniciativa, aportant el vostre coneixement i contribuint a engrandir la Viquipèdia amb una perspectiva més inclusiva i justa amb la història de les dones. 

 

L’únic requisit és dedicar part del vostre temps lliure a fer visibles els noms i els fets que van marcar la vida d’aquestes dones i de la història.

 

Si tot això que us hem explicat us ressona, envieu un correu a viquibruixes@gmail.com indicant el vostre nom complert, la vostra població i si assistireu de manera individual o com a representants d’una entitat, i uns dies abans del 17 de març us enviarem l’enllaç a la reunió.

 

Les Bruixesdel Baix Gaià i les Papallones Liles ja ens hem adherit!

TROBADES AMB 69 DONES

Parlar de llibres, parlar d'històries i conèixer la història de com es van gestar.

Avui, a l'espai "Amb veu de dona" hem conegut 69 dones amb vides diverses, cadascuna diferent a l'altra, totes amb llaços en comú: l'empremta del patriarcat i la sororitat.

 "Trobades amb 69 dones", de Jaci Molins Roca és un llibre escrit amb la senzillesa i delicadesa que caracteritzen a l'autora. Amb un llenguatge proper i un profund respecte cap a les protagonistes, el llibre esdevé un brindis a la vida de totes les dones,  a la nostra lluita i el nostre empoderament.

 Tot plegat, una vetllada literària enriquidora i participativa a la Biblioteca Municipal de Creixell

LES NOSTRES MARES

Fos el que fos el que somiaven les mares nascudes durant la dictadura franquista, 
segurament va quedar al tinter.

La novel•la "Les nostres mares", de Gemma RuizPalà, és un homenatge a totes elles, que van lluitar perquè les seves filles sí que poguessin triar el seu camí.

Què somiava ser la teva mare? Fos el que fos, segurament va haver de quedar al tinter. A les protagonistes d’aquesta novel·la, nascudes durant la dictadura, no els deixen desplegar el seu talent. Però elles planten cara i no s’acoquinen davant de res ni ningú. I amb sororitat i alegria, defugen la gàbia domèstica, mantenen la pulsió artística, s’atreveixen al més impensable per l’amor d’un fill, lideren les lluites veïnals, descobreixen el feminisme i pugen en aquells xàrters a Londres per ser mestresses del seu destí.

Les nostres mares vol honorar la generació que va renunciar als somnis perquè les seves filles sí que poguessin triar.

De la mà de la seva autora, la sessió del Club de LecturaMirada Violeta d'avui  la Biblioteca Municipal de Creixell ha estat una vetllada literària enriquidora i participativa.

Amb un ús del llenguatge majestuós, la Gemma ens descobreix a les autèntiques referents de la vida, les nostres mares.

MEMÒRIA DE LES BRUIXES

La sororitat entre dones és la complicitat que ens uneix.

Les Bruixes del Baix Gaià no hem faltat a la cita de la IV Trobada feminista internacional sobre la cacera de bruixes, que ha tingut lloc aquest cap de setmana a Esterri d'Àneu.

Catalunya, Espanya, Suïssa, Itàlia, Argentina, Nova York, Andorra, ... dones vingudes d’arreu del món en una trobada d’aliança internacional per a recuperar la història de les «bruixes», dignificar la seva memòria i aturar les caceres actuals. Per a fer escoltar la veu del feminisme, perquè encara avui es segueix jutjant a les dones que surten del rol que el patriarcat espera d'elles.

La cacera de bruixes és un clar exemple dels atacs i la discriminació als quals les dones han estat sotmeses al llarg de la història i que persisteix encara a dia d’avui. Les dones que desafien les normes establertes continuen enfrontant la crítica i la condemna.

 Sí, soc bruixa, si Bruixa vol dir ser dona.

https://www.instagram.com/p/DCkFw3LtX57/?img_index=1

LLIURES I SENSE POR

Ahir, com un dels actes del 25N, Dia Internacional per a l'Eliminació de la Violència contra les Dones, vam inaugurar l’exposició “Lliures i sense por”. Aquesta exposició és iniciativa de l’Institut Català de les Dones, Generalitat de Catalunya i Creació Positica. Consta de nou plafons que serveixen com a recurs formatiu per reflexionar sobre les violències sexuals, incloent la seva identificació, causes i accions a prendre, amb l’objectiu de sensibilitzar sobre les formes de violència sexual i les seves conseqüències, promoure la comprensió del consentiment en relacions saludables, reconèixer situacions de violència sexual i comportaments abusius i fomentar relacions basades en el respecte, la igualtat i la comunicació.

L'exposició ofereix recursos visuals i informatius que ajuden a afrontar situacions de violència sexual amb més consciència i empatia. Estarà disponible fins a l'1 de desembre del 2024, així que no us la podeu perdre!

Paral·lelament, la jutgessa i escriptora de novel·la negra i policíaca, Graciella
Moreno Graupera, dona compromesa amb la igualtat de gènere i els drets de les dones, ens ha acompanyat amb una xerrada on ha abordat temes com la violència de gènere, la realitat de les dones vulnerables, la discapacitat i el funcionament de la justícia, suggerint polítiques que s'haurien d'implementar per abordar aquesta problemàtica de manera efectiva.

Graciella ha subratllat la importància de l'educació en la sensibilització i la prevenció de la violència.

La seva intervenció ha estat una font d'inspiració, destacant la necessitat d'un compromís col·lectiu per aconseguir la igualtat i la protecció dels drets de totes les dones i de tothom.

 

Moltes gràcies per compartir la teva experiència i visió amb nosaltres Graziella. Esperem poder seguir aprenent i col·laborant en aquestes causes tan importants.

FRANCESCA DE BARCELONA

Barcelona, 1382. La Francesca és una noia cristiana de quinze anys que ajuda la seva àvia Bonanada a fer de llevadora. L’àvia li ensenya els secrets de l’ofici i la introdueix en el domini de les plantes remeieres, però ella no en té prou, i malgrat que viu en un entorn molt humil, té la ferma determinació de convertir-se en metgessa i cirurgiana. Només hi ha un problema: aquesta és una professió reservada als homes i fer-s’hi un lloc és gairebé una quimera.

Basada en una història real i amb una narració absolutament enlluernadora, Laia Perearnau ens endinsa magistralment a la Barcelona del segle XIV, quan les malalties feien estralls, i ens fa vibrar amb la vida d’una dona extraordinària, plena de determinació, que va lluitar incansablement contra els límits imposats a les dones de la seva època.

La primera sessió del Club de Lectura Mirada Violeta ha estat una vetllada literària enriquidora. 

Guardonada amb el Premi Nèstor Luján de novel•la història 2022, Francesca de Barcelona ha estat una lectura àgil amb una narració enlluernadora. Com ho ha estat comptar amb la presència de l'autora, Laia Perearnau Colomer, qui d'una manera propera ens ha endinsat en el procés de documentació, compartint curiositats i "secrets", i fent de l'estona una tertúlia amb les assistents tant enriquidora i enlluernadora com la novel•la.

Gràcies a totes per aquesta vetllada

SIRENES

Sirenes, de Jessica Love,  és una història explicada amb sobrietat i sensibilitat, que
llança per terra els estereotips femenins i masculins. Un llibre que no jutja ni condemna, que respecta el desig de cada persona de ser el que somia i tria, sense estigmatitzar. Una lliçó d’obertura cap a la diversitat, un exemple de tolerància i d’amor.

A la primera sessió de l’espai ContaContes Rebels que canvien el món, dut a terme a la Biblioteca Municipal de Creixell, hem gaudit de la màgia d’aquest llibre que ens parla de la diversitat i el respecte cap als desitjos i somnis de cada persona. 

Amb aquesta activitat que ha anat acompanyada d’un taller didàctic, hem fomentat una actitud d'obertura i acceptació envers les diferències, recordant-nos que el més important és ser persones autèntiques i no jutjar. 

Una meravellosa invitació a ser qui realment volem ser.

CONVOCATÒRIA OBERTA

 

BRUIXES -EL JUDICI-

Potser jo he estat la llavor, però l'èxit de l'espectacle 

BRUIXES -EL JUDICI- és de totes. 

L'èxit és de la Irene Márquez (Francina Marina a l'obra) capaç d'emocionar al públic amb la seva interpretació, ella no és conscient de tot el potencial que té dins i fora d'escena.

L'èxit és de la Pau Rimbau (Joan Malet), capaç d'enfrontar-se a la seva inseguretat per posar-se a la pell d'un personatge sense escrúpols, estremint amb la seva interpretació a tot el públic.

L'èxit ha estat de l'Olivia Redondo (Ventureta), qui ha sabut utilitzar la por a actuar com un esglaó per a superar els seus propis temors. La seva transformació ens ha recordat que juntes som més fortes que separades.

L'èxit ha estat de la Carme Hurtado (Remei Hurtet), una dona empoderada com la que més. Sense ella, les Papallones Liles no hauríem arribat tant lluny. És la primera en agafar el mànec de l'escombra per sortir al carrer a defensar els nostres drets.

L'èxit ha estat de la Meritxell Armela (alcalde) sempre disposada a donar el millor d'ella mateixa. Ella no ho sap, però tenir-la al grup  em fa sentir que estic preparada per dirigir a l'equip quan jo mateixa dubto de mi.

L'èxit ha estat de l'Elisa Simón (vicari), que sense dir res és capaç de contagiar-nos amb el seu bon humor.

L'èxit ha estat de la Sònia Pedraza (botxí), sempre disposada a ajudar i apuntadora innata, he arribat a la conclusió que se sap el guió de totes.

L'èxit ha estat de la Paloma Dumall (Alícia adulta), capaç de fer mil coses alhora i al mateix temps quedar-se amb cada detall. El seu instint de protecció fa que sempre vegi la part bona de cadascuna de nosaltres. Quan tanca els ulls és capaç de buidar la ment i invocar a la lluna amb el seu poder.

L’èxit ha estat de la Pilar Català (àvia), igual que el seu personatge sempre cuida de totes, quan el mar està embravit ella és la calma que asserena les aigües.

L'èxit és de la Rosa Mezquita (vilatana), ella creu que no interpreta bé però la seva naturalitat és el que li dona realitat al seu personatge.

L'èxit és de l'Alícia Dumall (Alícia nena i Lluna) qui, dia a dia, ens ensenya a totes a ser fortes davant les adversitats, qui és capaç de plantar cara als monstres i enamorar al públic amb la seva llum.

L'èxit és de la Marta Vendrell (la petita Marta) qui m'ha ensenyat a no ser tant exigent i ens recorda que la naturalitat de la innocència és un paper que mai hem de deixar d'interpretar.

L'èxit és de l'Esther Meseguer, un personatge que el públic no veu però que és fonamental en tot l'espectacle. És la responsable de vestuari i atrezzo, l'encarregada de que totes tinguin l'utillatge necessari per sortir a escena, la que fa plànols a escala de l'espai on hem d'actuar, la que arriba on no arribo jo. Sense ella, aquesta part hauria estat un caos.

No podem oblidar a la Mapi Pino, tot i no tenir temps per fer teatre, quan les Papallones Liles la necessitem sempre ens dona un cop de mà.

I la Samantha Ruiz, que acaba d'arribar i a més d'encarregar-se de la paradeta ens fa uns vídeos espectaculars.

Part de l'exit també ha estat gràcies a L'Àngels Pensi, facilitadora de biodansa i coreografa de les danses de l'espectacle. A través de la dansa ens ha ensenyat a connectar amb les nostres emocions i amb la nostra sensualitat.

A la Bruixa Marruixa, qui a través d'una ruta pel bosc de les bruixes de l'Argentera ens va ensenyar qui eren aquelles dones titllades de bruixes i com vivien.

A la Núria Cosialls, gran coneixedora de les herbes remeieres que ens va ensenyar les propietats medicinals de moltes d'elles.

A la Georgina Mercadé, qui ens ha donat eines per connectar amb la nostra sexualitat i alliberar-nos de patrons heteropatriarcals que portem instaurats.

També hem de recordar a les nostres famílies, que s'han adaptat als horaris dels assajos i ens han ajudat a construir elements del decorat.

L’èxit de cadascuna de nosaltres és l’èxit de totes, 

perquè juntes som més fortes, som invencibles! 

Vivian Segurana

Guionista i directora de les Bruixes del Baix Gaià