segurament va quedar al tinter.
La novel•la "Les nostres mares", de Gemma RuizPalà, és un homenatge a totes elles, que van lluitar perquè les seves filles sí
que poguessin triar el seu camí.
Què somiava ser la teva mare? Fos el que fos, segurament va
haver de quedar al tinter. A les protagonistes d’aquesta novel·la, nascudes
durant la dictadura, no els deixen desplegar el seu talent. Però elles planten
cara i no s’acoquinen davant de res ni ningú. I amb sororitat i alegria,
defugen la gàbia domèstica, mantenen la pulsió artística, s’atreveixen al més
impensable per l’amor d’un fill, lideren les lluites veïnals, descobreixen el
feminisme i pugen en aquells xàrters a Londres per ser mestresses del seu
destí.
Les nostres mares vol honorar la generació que va renunciar
als somnis perquè les seves filles sí que poguessin triar.
De la mà de la seva autora, la sessió del Club de LecturaMirada Violeta d'avui la Biblioteca Municipal de Creixell ha estat una vetllada literària enriquidora i
participativa.
Amb un ús del llenguatge majestuós, la Gemma ens descobreix
a les autèntiques referents de la vida, les nostres mares.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada