-Article publicat a El Mònic de Torredembarra-
El feminisme no és una moda ni una consigna
buida. És una manera d’entendre el món basat en la igualtat, la
justícia, la dignitat i la cura mútua. I, sobretot, és una força col·lectiva.
Perquè quan les persones s’organitzen, passen coses. I quan ho fan en xarxa,
passen coses que transformen.
Una història de lluita que continua.
Barcelona es prepara per tornar a ser un escenari on la història
es mou.
El juny de 2026 farà cinquanta anys d’un moment clau: les Jornades
Catalanes de la Dona de 1976, quan més de 4.000 dones van omplir el
Paranimf de la Universitat de Barcelona per dir prou.
Van parlar de treball, de maternitat, d’educació, de sexualitat,
de violència. Van posar paraules al que fins llavors s’havia viscut en silenci.
I el més important: van fer-ho juntes.
Aquella trobada va sembrar una llavor que encara avui dona fruits.
S’han impulsat lleis d’igualtat, s’ha visibilitzat la violència
masclista i s’han ampliat drets que avui es consideren imprescindibles.
El feminisme del segle XXI es plural i global.
En un món polaritzat, sacsejat per guerres, desigualtats i
discursos que volen fer-nos retrocedir, el feminisme s’ha convertit en una de
les principals forces de resistència social.
Aquesta lluita no passa només aquí. Passa arreu. De l’Iran a
l’Amèrica Llatina, d’Àfrica a Amèrica del Nord, milions de dones
s’organitzen, es donen suport i comparteixen estratègies. Contextos diferents, una
mateixa convicció: si toquen a una, ens toquen a totes.
Les xarxes feministes són molt més que espais de protesta. Són llocs de cura, d’escolta i d’empoderament. Espais on les
experiències individuals es transformen en força col·lectiva.
Per això, el juny de 2026, Barcelona tornarà a ser punt de
trobada. Els dies 12, 13 i 14, les noves Jornades Feministes a Fabra i
Coats no volen ser només una commemoració del passat. Volen ser una
aposta pel futur.
Un futur construït des de la pluralitat. Perquè el feminisme no és
únic ni homogeni. Hi conviuen mirades diverses, sensibilitats diferents i
maneres múltiples d’entendre el canvi.
Quan es construeixen ponts en lloc de murs, quan es comparteixen
estratègies i s’escolten les diferències, el feminisme no només resisteix, sinó
que proposa nous models de societat.
La força del feminisme rau en la seva capacitat de convertir les
lluites individuals en una revolta col·lectiva. No s’escriu en solitari, sinó
en col·laboració. Es teixeix en xarxa, fet de veus, experiències i voluntats
que, juntes, ens fan avançar cap a la igualtat.
Carme Hurtado Velasco
Presidenta de l’Associació feminista Papallones Liles
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada